Fer memòria i fer-la per a compartir

per que sempre m’ha semblat que es de gran valor saber ,  saber “el que ha passat “ i  soc del parer que saber ho per “boca dels protagonistes” no te preu  mes , encara, desprès de tenir un Ictus i donar les gracies per la sort que he tingut de “mantenir” la meva memòria i els accessos per “recuperar-la “ com abans De tant en tant he tingut aquest desig , llençar una gran campanya per fer la memòria col·lectiva mes gran i més fácil de compartir. He fet diversos intents. Vaig tenir una experiència molt enriquidora amb la meva família , els Ponga , refugiats bascos arreplegats a Manresa. Mai ens parlaven del que havien viscut al llarg del temps que va durar la sublevació franquista ni els anys posteriors a la finalització de la denominada per ells “La Guerra”, per ells i per molta altre gent La meva mare m’havia explicat sempre el seu “viaje a Francia” , va començar a fer els seus relats, mes enllà de divertits, davant la insistència meva de que expliques com havia es